cul en flames, secretary

Els camins que menen a l’autosatisfacció amb una mateixa són inexorables.

Una noia arrossega pel seu món petit un dolor descomunal, un dolor que la turmenta des de sempre i davant el qual se sent impotent.

Un dolor que se li ha quedat a viure a les entranyes com un veí psicòpata amb tota una vida per davant que amenaça amb torturar-la amb els seus crits aterradors en qualsevol moment del dia i de la nit.

La veig patir amb una intensitat esfereïdora perquè els seus pares estan destrossats. Sento amb ella que no s’hi pot fer res, a banda de treure fora el verí que la rossega per dins amb un dolor més immediat, primari: petites i exaltades autolaceracions refotudament insuportables (he tancat els ulls en tots els talls que es fa, però és que jo sóc una pàmfila, no em feu cas).

Els dolors dels tres components de la família es retroalimenten. Tots pateixen pels altres, se’n senten responsables i impotents al respecte. Tots s’avergonyeixen del dolor propi i de la incapacitat de canviar les coses.

Ella dóna petites passes per continuar endavant en la foscor. Una feina, una porta d’entrada ves a saber on.

I allà està ell. Magnètic, fascinant, turmentat també, atrapat en un engranatge de timidesa fulminant a partir de la qual inventa muntanyes russes de desig desbocat i contingut a parts iguals.

Cambra dels horrors i bordell exquisit en un sol espai: el seu despatx d’advocat. Per allí hi desfilen amb gran terrabastall de fum, secretàries fugaces nines bategants. Víctimes del joc de desig i pecat de l’home-por.

Del seu pas pel castell embruixat només rostres en polaroid. El rètol lluminós de l’entrada desvia sirenes. El vaixell des d’on naufraga l’advocat les rapta i els ofega el cant.

Fins que arriba ella. La faquir dels ulls grans i el nas de patata moquejant. Atrapada en el seu encanteri interior i secret aviat s’obstinarà a no sortir mai d’allà.

Ara ja sap què vol. Vol aquest home de cabells descolorits, aquest advocat cruel i amatent a parts iguals. El primer mascle que li magreja l’ànima amb la mateixa mà que li encén les natges per castigar-los els dos amb el verí d’una passió que va ensenyorint-se de tots els porus dels amants.

Cul en flames. Desig de ser agafada en falta i castigada fins a l’èxtasi. Ella li ordena que la domestiqui. Se li veu als ulls que es desborda en cascades de deliri quan ell li confessa el seu sotmetiment en forma de l’observació mil·limètrica de cadascuna de les impudeses de la secretària.

Ella va enlairant-se muntada en el seu globus majestuós, farcit d’un éter embriagador, éter-muntanya on ella s’afanya a plantar-hi el seu destí èpic d’amant.

El vol a ell sense dubtes. El vol a ell, que la suspèn en estratosferes que mai havia imaginat. El vol a ell tal com l’ha trobat i fa del cor tortuós i excessiu que el domina el seu anhel. L’espera, el commina, l’exaspera, el domina, l’atia, el torna a esperar.

Ell, que ha complert la promesa d’arrancar-la del seu turment de navalles incidint en la carn. Que l’hi ha canviat per un regal de batec a punt de rebentar òrgans, carn, fibra, músculs, pell… en forma de gemecs de meuca mística. Ell, que l’ha mirada i ara ella s’ha colgat de sang i d’una força titànica, ell, que també levita només de sentir la presència de la dona en el món. Ell, està cagat. Presa d’un pànic amarat de ressorts cristians, una espiral malaltissa de pecat i expiació. Ell, s’autoaugura càstigs colosals i pretén matar la ràbia exterminant una gossa que ja fa temps que l’ha escollit com a amo abnegat.

Pretén fer-la fora. Una altra secretària despatxada. Una altra dona embruixada i desterrada del vaixell fantasma maleït. Mr Dracul americà, l’home d’ulls de vedell turmentat, sembla haver xuclat la sang de la faraona de l’obstinació, l’eterna assedegada d’un amor tan perfecte que no es pot ni anomenar. Ho intenta, només, perquè per tots dos ha estat massa tard des del primer instant.

Ell, savi inepte, fa glup glup i el seu silenci és glacial.

Ella, mestressa del seu globus-muntanya inocula tots els circuits de l’entorn que habita, d’una força que abasta tota la central. Es fa càrrec de son pare, aquest, a canvi, li atorga la llibertat. Ja no són criatures condemnades a un mateix destí fatal.

El virus avança, la recuperació no es pot aturar. En un darrer desplegament de tossuderia, obliga l’advocat constret a expandir-se amb el seu amor.

Happy end matrimonial, videoclip prescindible de festetes i ara et banyo amb una parsimònia que deixi constància d’amor profuuuund.

Al final ella mostra a càmera que l’amor que t’hi cagues no té perquè estar desprovist d’una bona tunda de tant en tant.

A la secretary li encanta el sexe amb dolor i jugar a sentir una mirada amenaçant clavada en el seu cul ofert.

I en això, hi pot haver un mal molt de mossegar-se els llavis i preparar-se PA GOSAL!