ex_dones, el eslabón perdido entre el feminismo y el esperpento: PRÀCTIQUES PERFORMATIVES DE LA FEMINITAT FOLCLÒRICA

lunes, 21 de mayo de 2007

PRÀCTIQUES PERFORMATIVES DE LA FEMINITAT FOLCLÒRICA

ex_dones os invitan al taller-exorcismo...
Estrategias para abandonar el pantojismo
¿Te crece la peineta a la primera de cambio con dos gin tonics en el cuerpo?, ¿te tomas un “hoy no” como si la vida se te fuera en ello?, ¿eres capaz de llamarle compulsivamente durante toda una noche y no acordarte al día siguiente?, ¿te sientes desaprovechada y herida porque un día Ella no tenga ganas de “cumplir” contigo?, ¿incluso llegas a reprochárselo y le adviertes que, de haberlo sabido, te ibas con otra?, ¿en algun moment de la nit sents, de sobte, que necessites veure’l, un segon, només un segon, encara que sàpigues que s’ha acabat, i a més és millor així, però, no saps per què, l’has de veure, per tancar-ho ja del tot, definitivament, un instant, només...i demanes un xupito i voles cap al seu bar i l’espies sota d’un andami a la cera d’en front...?, ¿has llegado al patético extremo de intentar seducir a la chica con la que Él parece estar ligando esa noche para que, si no es tuyo, tampoco sea de nadie?,...

Bé, ¿no creus que ha arribat el moment de posar una mica de seny a la teva vida? No pel què diran els col.legues i conciutadans anònims, o els veïns, en veure’t arribar amb el rímel corregut i la peineta torta perquè ha decidit que aquella nit la volia passar amb els seus amics; bé, de fet és que havia quedat amb ells i no amb tu, abans que el truquessis a les dues de la matinada proposant-li d’anar a prendre algo amb la pèrfida i oculta intenció d’endur-te’l a casa i devorar-lo senceret. No pel que tu sentiràs després de tantes energies malbaratades per no res. Seny perquè el pantojisme està destinat irremediablement al fracàs absolut, es torna en contra teva, el rastre del vestit de faralaes et deixa sempre un regust d’haver plorat massa per la causa equivocada.

Nena, no te engañes más: el pantojismo siempre, SIEMPRE, se vuelve en tu contra. ¿Alguna vez has sido tú la destinataria de uno de estos cuadros flamencos?, ¿cómo te sentiste ante la pérdida de papeles y el chantaje de serie b de tu ser amado?... Tanto si tu culpa cristiana te hizo ceder como si fuiste lista y saliste corriendo, estés a uno u otro lado del patetismo amoroso, basta ya de repetir una y otra vez las mismas escenas de copla. Y, de no poder evitarlo del todo (¡son tantos años poseidas por el espíritu de la pantoja!), al menos seamos conscientes y saquémos un provecho estético de tanto arrebato drama queen.

Que quedi clar, però, que ens ha anat molt bé per coneixe’ns el permetre’ns aquestes escenetes folklòriques. Que ens ha ajudat a afiançar llaços amb les amigues que ens acompanyaven durant l’atac pantojil. Que ens ha fet morir-nos de riure el recordar el nostre patetisme en acció. L’hem analitzat i ens hem decidit a treure-li profit. Volem exorcisar-lo per què ja cansa. Hi ha moltes aventures per recórrer i aquest paper ja ens el coneixem massa. Comencem a retallar els volants carmesí del vestit i amb els retals ens farem un tanga, o un vel de monja roja, o vés a saber què ens inventarem ara. Volem muntar uns tallers per acabar d’entendre què ens passa amb la ditxosa peineta i, quan sigui el moment, projectar-la fins al ciberespai i mirar-la mentre navega, una estoneta.



NADIE SABE DIBUJAR EL PANTOJISMO COMO MIRIAM CAMEROS, LA PRIMERA PERSONAJA QUE NOS ANIMÓ A ENCARNARLO Y A CREER EN NUESTRO ARREBATO POST-PATÉTICO...







0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Página principal