ex_dones, el eslabón perdido entre el feminismo y el esperpento: Proposta del col.lectiu ex-dones per Ca la Dona

lunes, 21 de mayo de 2007

Proposta del col.lectiu ex-dones per Ca la Dona




Allá por 2003, cuando éramos más ex_dones... con Miriam, Chus, Isa. También estaban Desi, Alf, Ylenia,... Todo empezó charlando extasiadas tras una orgía, las ganas de regresar a un activismo vago y divertido, el marasmo degenerado, el nombrecito,...


Finals 2003.Aquí estem. L’altre dia, en un magazine de la ràdio els locutors preguntaven quina diferència hi havia entre un jefe home i un de dona. Les respostes eren diverses, però no hi havia molta diferència de fons: el sexisme era la tònica. Els homes que telefonaven coincidien en què les jefes eren més agressives i cabrones. Alguns ho justificaven una mica dient que per a una dona era més difícil arribar a càrrecs de poder i havia de ser més xunga, li calia demostrar constantment el seu poder. No és el nostre cas. No estem en posició de plantejar-nos la nostra ferocitat com a directores generals ni volem defensar les pobres executives agressives malvistes. Per això ja tenim la Júlia Otero i les “feministes” de CIU. El que em va repatejar l’estómac va ser la missogínia que traspuava de les opinions dels oients. Del que deien es desprenia una mena de fàstic cap a les dones que els locutors no remarcaven en absolut. Aquesta angúnia cap a les dones continua present en la nostra societat. Ho notem a tot arreu. A la feina, a la família, en els bars, al carrer i, evidentment, a la TV.
Hem de seguir parlant. D’allò que hem de canviar en nosaltres mateixes. Del que hem de denunciar de fora. D’allò que ens impedeix ser més felices, estar més tranquil.les. Encara ens falta parlar més, actuar més, mirar què compartim com a gènere i amb quines dones tenim coses en comú. Dins de la nostra búsqueda com a ex-dones també hi tenen cabuda aquelles dones que no ho són biològicament però que comparteixen el nostre punt de vista de denúncia d’agressions i recerca d’alegries.
Aquest espai que ens volem donar per a fer i parlar i riure no és un quarter general contra els homes. Tampoc ens avenim amb totes les dones. De vegades ni tan sols amb aspectes de nosaltres mateixes.
Ens ve de gust investigar, com fan altres col.lectius de tot tipus, sobre la societat on vivim. I ho volem fer, en aquest cas, des d’una perspectiva de gènere.
Volem muntar un laboratori. Les ratetes som nosaltres, les científiques també. Però no patiu, no ens inocularem verins danyins. No experimentarem insensatament. Fa una estona ja que donem voltes, buscant, patint, estimant i pensant. Volem fer parèntesis en el nostre dia a dia per tal d’analitzar tot el que ens ocorre i mirar de trobar solucions a allò que ens emprenya. De moment ens ve de gust fer un taller d’autodefensa, per estar en forma i sentir-nos segures si la violència ens assetja.
Ens agradaria investigar les formes de poder que critiquem i les relacions que diem desitjar. Per això hem pensat en Ca la Dona que, com a bressol del feminisme a Barcelona, podria acollir-nos com a ex-dones.
Què passaria si un dia féssim una reunió jeràrquica, amb una presidenta que talli el bacallà?
Com reaccionaríem davant una amiga que ens mana?
Com actuarà ella?
No ens forçarem a res que se’ns faci incòmode.
Aprendrem com les nenes, jugant.Viurem com les dones, lluitant, però alhora mirarem de deixar enrere alguns dels estigmes que ens condicionen com a tals.
Sorry, i’m a ex-lady. A partir d’ara a veure què cony inventem.

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Página principal